Tres veritats sobre les illes Senkaku

Secretari de premsa / Director general de Premsa i Diplomàcia Pública

4 d'octubre de 2012

(Traducció provisòria)

 

 

1. A la llum de fets històrics i sobre la base del dret internacional, les Illes Senkaku són part inherent del territori del Japó

 

• Des de 1885, el Govern del Japó havia dut a terme inspeccions de les illes, a través de les agències de la Prefectura d'Okinawa i mitjançant altres mètodes. A través d'aquestes inspeccions, es va confirmar que les Illes Senkaku no només havien estat deshabitades sinó que tampoc mostraven cap rastre d'haver estat sota el control de la Dinastia Qing de la Xina. Sobre la base d'aquesta confirmació, el 14 de gener de 1895, el Govern del Japó va adoptar una resolució del Gabinet per la qual col•locava una fita a les Illes per incorporar-les formalment al territori del Japó. Aquest procediment va ser realitzat segons les modalitats per adquirir degudament la sobirania territorial d'acord amb el dret internacional (ocupació de terra nullius). Així mateix, aquestes illes no van ser part ni de Taiwan ni de les Illes Pescadors que van ser cedides a Japó per la Dinastia Qing de la Xina segons el Tractat de Shimonoseki signat l'abril de 1895. Per tant, Japó no va confiscar les illes com a conseqüència de la Guerra Sino-Japonesa.

 

• Des de llavors, les Illes Senkaku han estat sota el legítim control del Japó Per exemple, un habitant de la Prefectura d'Okinawa que portava a terme, entre altres, activitats de pesca al voltant de les Illes Senkaku va presentar una sol•licitud per llogar-les i el Govern Meiji va donar la seva aprovació el 1896. Després d'aquesta aprovació, el ciutadà particular va enviar treballadors a aquestes illes i hi va desenvolupar les següents activitats: recollir plomes d'ocells, produir bonítol sec, recol·lectar corall, criar bestiar, fabricar productes enllaunats i recollir fosfat de guano mineral (excrement d'au per a combustible). El fet que el Govern Meiji donés la seva aprovació per a la utilització de les Illes Senkaku a aquest particular, que al seu torn va poder dirigir obertament aquestes activitats sobre la base de l'aprovació, demostra el legítim control de Japó sobre les Illes.

 

• Les Illes Senkaku no estan incloses a Taiwan ni a les Illes Pescadors a què Japó va renunciar segons el Tractat de Pau de Sant Francisco signat el 1951. Les Illes Senkaku han estat posades sota l'administració dels Estats Units d'Amèrica com a part de les Illes Nansei Shoto, els drets administratius de les quals van ser revertits a Japó de conformitat amb l'Acord entre el Japó i els Estats Units d'Amèrica, relatiu a les Illes Ryukyu i les Illes Daito, signat el 1971.

 

• Un organisme de les Nacions Unides va dur a terme un relevamiento acadèmic el 1968 que va indicar la possibilitat de l'existència de recursos petrolífers al Mar de la Xina Oriental, la qual cosa va impulsar el Govern de la Xina i les autoritats taiwaneses a començar a reclamar els seus sobiranies sobre les Illes Senkaku des de 1970. Anteriorment, no hi va haver cap objecció expressada per cap país o regió a la sobirania del Japó sobre les illes.

 

• Res del que el Govern de la Xina presenta com a evidència històrica, geogràfica o geològica té fonaments vàlids per les reclamacions de la Xina sobre la sobirania territorial de les Illes Senkaku, des del punt de vista del dret internacional. Hi ha una descripció de les "Illes Senkaku, Districte de Yaeyama, Prefectura d'Okinawa, Imperi del Japó" en una carta d'agraïment datada el 1920, enviada pel llavors cònsol de la República de la Xina a Nagasaki en relació al naufragi al voltant de les Illes Senkaku que havia involucrat a pescadors xinesos de la Província de Fujian. Addicionalment, un article del Diari Popular, diari oficial de la Xina, datat el 8 gener de 1953 aclaria que les Illes Ryukyu "consisteixen en 7 grups d'illes incloses les Illes Senkaku". A més, l’ "Atles Mundial" publicat a la Xina el 1960 tractava les Illes Senkaku com a part d'Okinawa.

 

2. Amb l'adquisició de les Illes Senkaku, el Govern del Japó aspira a la seva administració i el seu manteniment estable i pacífic

 

• La decisió del Govern del Japó d'adquirir els drets de propietat sobre les Illes Senkaku no constitueix un canvi significatiu de la situació actual. El Govern del Japó ha respost consistentment de manera serena. El territori de les tres illes que actualment són propietat del Govern del Japó havia estat anteriorment de la seva propietat fins a 1932. Un ciutadà particular va adquirir les terres posteriorment i en aquesta ocasió, el Govern del Japó ha decidit tornar a adquirir-les. D'altra banda, el Govern del Japó continua retenint de manera consistent la propietat de l'Illa Taisho, que també forma part de les Illes Senkaku .

 

• En els darrers anys, la Xina ha realitzat activament incursions en l'oceà, i ha emprès accions provocatives al voltant de les Illes Senkaku. Navilis del Govern de la Xina i vaixells d'activistes han ingressat un darrere l'altre en aigües territorials japoneses, la qual cosa ha generat una preocupació creixent al Japó. Sota aquestes circumstàncies, el Govern Metropolità de Tòquio va pensar en comprar les Illes Senkaku. El Govern del Japó no aprovarà mai les reclamacions de la Xina, però li preocupa que alguns moviments puguin tenir un impacte significatiu en la relació Japó-Xina en la pràctica.

 

• La relació entre el Japó i la Xina és una de les relacions bilaterals més importants per Japó. Reconeixent que una relació amistosa entre els dos països és essencial per a la pau i l'estabilitat d'Àsia de l'Est, Japó ha enfortit la cooperació des d'una perspectiva més àmplia. El traspàs de domini constitueix la millor mesura i la més pràctica, des d'una perspectiva àmplia de les relacions entre el Japó i la Xina, per tal de garantir l'administració i el manteniment pacífic i estable de les Illes a llarg termini.

 

3. Els actes de violència no han de ser consentits siguin quines siguin les raons

 

• És molt lamentable que en nombroses regions de la Xina hagin tingut lloc protestes anti-japoneses i que aquestes hagin derivat en actes en els quals es llancessin pedres i altres objectes perillosos contra establiments diplomàtics japonesos, actes de violència en contra de ciutadans japonesos, així com incendis, destrucció i saqueig d'empreses subsidiàries japoneses.

 

• Siguin quines siguin les raons, els actes de violència no han de ser consentits, i el descontentament per la diferència d'opinions ha d'expressar-se de manera pacífica. Aquest és un interès compartit per la comunitat internacional.

 

Per a més informació consulti aquí

 

Article complet per a imprimir (pdf)